Nauscopio Scipiorum

Comentarios(6) »

[ "Age quod agis et bene agis" - Hagas lo que hagas hazlo bien ]

• Toni — 12-09-2007 - 10:08:32 GMT 2

  Que lletges les paraules d'en Joel. Només els babaus se senten amics d'ETA i parlen d'enemics tot generalitzant. Els nacionalistes espanyols mereixen tant de respecte com els nacionalistes catalans.

  Ahir dia 11 de setembre de 2007 conmemoràvem la Diada com cada any. És a dir, recordàvem la pèrdua de les llibertats de Catalunya. Fruit d'aquesta derrota en la guerra de Successió espanyola, Felip V va abolir poc més d'un any més tard les Constitucions de Catalunya.

  Aquest és un tema en el que tothom parla d'oïdes, però pocs s'han pres la molestia de llegir que deien les Constitucions de Catalunya abolides inconstitucionalment en el Decret de Nova Planta promulgat el gener de 1716:

  CONSTITUCIONS DE CATALUNYA

  ************************************
  - Inviolabilitat del domilici

  «La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat» (Constitucions de Pau i Treva de Déu)

  - Inviolabilitat de les comunicacions

  «A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (Cort de Barcelona, any 1702)

  - Sobirania de la llei

  «Poch valdría fer Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fós dictada pel rei ó llurs oficials.» (Corts de Montsó, anys 1289 i de Barcelona, 1481)

  «Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Cort de Barcelona, any 1283)

  - Garanties processals

  «Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de desde el en que fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fós la culpa, de son respectiu salari.» (Corts de Barcelona, 1251, i de Montsó, 1517)

  «Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (Cort de Barcelona, any 1228)

  - Dret a una defensa justa

  «Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en que els llitigants
  sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (Cort de Barcelona, any 1520)

  - Jurisdicció catalana

  «Com que les Constitucions i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades per el Rei ó el primogenit seu.» (Corts de Barcelona, any 1422)

  «A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (Cort de Barcelona, any 1283)

  - Dret de reparació

  «Si d'aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (Cort de Montsó, any 1289)

  **********************************

  Les garanties i llibertats establertes per aquestes Constitucions cap als ciutadans de Catalunya i la limitació de l'absolutisme del Rey tenien pocs precedents en les constitucions dels restants estats sobirans de l'Europa de l'època. Això és un fet contrastat i bastant desconegut, i convé recordar.

  Ben cordialment,
  Toni

• pasabaporaqui — 13-09-2007 - 08:15:34 GMT 2

  Si tanto admiran a Xirinachs, ¿por qué no siguen su ejemplo y se cuelgan uno detrás de otro en los bosques catalanes?

• maty — 13-09-2007 - 10:55:52 GMT 2

  @ pasabaporaqui

  Tales comentarios sobran en esta casa. Ruego que la próxima vez argumente debidamente sin caer en meros desahogos.

  Que sean nacionalistas excluyentes, filoterroristas... no implica que no se les haya de respetar su dignidad como persona, aunque ellos no respeten las de los demás, al anteponer su ideología a cualquier otra consideración, tal es su fanatismo.

  Para ruido, ya está el resto de la blogosfera hispana, tan cainita, sectaria y maleducada ella. En lo posible, este pequeño refugio en la red no ha de reproducir tan malas prácticas.

• loslunes — 13-10-2007 - 00:48:56 GMT 2

  Realmente, cuando veo el tipo de comentario que se hace por estos lares, noto un odio a todo lo catalán increíble.
  Más increíble sin embargo me parece que NO se mencione que Joel Joan explicó claramente que el condenaba a ETA, que ETA no eran sus amigos.
  Si quieren poner una noticia, pónganla completa (aunque la noticia se publique en dos días distintos). Recuerden que justamente el e-noticies es muy dado a exagerar las noticias, a ponerle títulos pomposos.
  Otra recomendación: hagan más el amor, quizá así el odio se les vaya diluyendo.

• maty — 13-10-2007 - 11:13:59 GMT 2

  Como siempre, un profeta nacionalista repitiendo su discurso sin más.

  1º Los comentarios están para enriquecer la anotación.

  2º Cierto, la rectificación existe y ahora pongo el enlace tras buscar en Google. ¿Por qué no la has puesto tú? Tal vez porque la primera referencia es la de LD.

  LIBERTAD DIGITAL Joel Joan se desdice: "Yo no soy amigo de ETA y nunca he dicho que lo fuese"

  Podrá rectificar lo que quiera, pero no puede negar que dijo lo que dijo. Aparte de eso, ahí está su trayectoria de nacionalista excluyente, sobresaliendo sobre el resto por su fanatismo y sectarismo ciego, como bien se conoce en Cataluña.

  Tardó dos días en rectificar, tras la presión mediática. Conocida su trayectoria, yo no le otorgo credibilidad alguna.

  Yo siempre concedo el beneficio de la duda, pero una vez que dejo de otorgarla actúo en consecuencia. Joel Joan hace años que no merece tal beneficio.

• maty — 19-10-2007 - 11:57:40 GMT 2

  e-NOTÍCIES Joel Joan també llegeix e-notícies

  Ahir va ser un gran dia perquè vaig comprovar que Joel Joan està entre els milers de lectors d'e-notícies. Llàstima que la seva imatge, com a persona i com a actor, em va caure feta a miques. En acabat l'acte en contra del tancament a TV3 al País Valencià celebrat al Col·legi de Periodistes -per un dia que vaig al Col·legi- em va retreure in situ com havíem citat les seves paraules sobre Xirinacs.

  La conversa és difícil de reproduir perquè encara estic en estat de xoc davant la caiguda d'un dels meus mites televisius. Però d'entrada, em va explicar amb pèls i senyals com hem de fer la feina els periodistes atès, en la seva opinió, que es van malinterpretar les seves paraules. Encara sort que la seva intervenció d'ahir sobre el "feixisme mediàtic" del PP està gravat perquè si no també es podria malinterpretar.

  Ja em perdonarà Joel Joan però, en periodisme, s'ha de contrastar tot, però no pas les declaracions públiques que per això són declaracions públiques. No sé què passa que, al final, la culpa sempre és de la premsa. En tot cas, tots els mitjans van malinterpretar les seves paraules perquè tots van enfocar la notícia de la mateixa manera. En fi, si volen recordar exactament el que va dir només tenen que clicar aquí.

  Tanmateix, va insistir que la propera vegada el truqui, però quan li vaig demanar el mòbil em va dir que no, de manera que no sé pas com trucar-lo. Sortosament, els periodistes fa anys que hem descartat els senyals de fum, el telègrafs i fins i tot els tèlex com a sistemes de comunicació.

  També va assegurar que el més important de la seva intervenció al Fossar de les Moreres era que havia dit que l'article vuitè de la Constitució -aquell que preveu fer servir els tancs en cas d'independència- és "terrorista". Sense menystenir el que diu l'article en qüestió, ja decidirem els periodistes què és el més important.

  Espero que el coratge que va demostrar ahir Joel Joan amb qui escriu aquestes línies el tingui també per increpar el comte de Godó, posem per cas, el dia que se'l trobi pel carrer. Al capdavall La Vanguardia el va tractar en un editorial, el passat 24 de setembre, de practicar una "lamentable charlatanería". Desconec si hores d'ara el senyor Joel Joan ha escrit una carta al director o s'ha queixat a la nova Defensora del Lector.

  Finalment va acabar amb la recomanació que li xupés una part del seu cos que em nego a reproduir per respecte als lectors. I això que vaig poder admirar-lo despullat de dalt a baix a l'espectacle Sóc lletja la qual cosa confirma, d'altra banda, que la meva admiració professional pel personatge ve de lluny. Però em temo que, per una estricte raó d'orientació sexual, no és el cas.

  En fi, he estat fins ara un seguidor entusiasta de Joel Joan i ho seguiré sent perquè prefereixo quedar-me amb la seva imatge com a actor que no pas com a persona. Però l'actor, que és una personalitat pública, faria bé de mesurar les seves paraules en comptes de culpar la premsa.

  Constato, en tot cas, que Joel Joan s'ha afegit a la llista de seguidors entusiastes d'e-notícies entre els quals destaca també, per mèrits propis, Josep Bargalló -la seva relliscada a Frankfurt ho diu tot-, Montserrat Nebrera -que segons un dirigent del PP només fa que dir "tonterías"- i el meu admirat Francesc Marc-Álvaro, l"'imbècil" que em va dedicar un dia als passadissos del Parlament, va ser també memorable. Xapeau per a tots ells.

  Tant se val, només refermo l'oferta que té Joel Joan tramesa per un dels nostres col·laboradors més il·lustres, de venir a e-tv, la televisió d'e-notícies, per aclarir exactament què va dir. Només poso com a condició no haver de xupar res.

TrackBack URI

Dejar un Comentario